Sortides

L’entorn

El municipi de Valls és a la província de Tarragona, en el centre de la comarca de l’Alt Camp, de la qual és capital.
Els seus orígens es situen en la prehistòria. Als voltants es conserven diversos jaciments, com el de la pedanía de Picamoixons, nucli depenent de Valls.

L’antiga vila va ser poblada pels ibers, els romans i els musulmans. El jaciment ibèric del Vilar i el forn d’època iberoromana de Fontscaldes evidencien el pas per Valls dels diversos poblaments. La ciutat medieval es va estructurar al voltant de l’església parroquial de Sant Joan Baptista i de les restes del castell de l’arquebisbe de Tarragona, senyor del municipi des de finals del segle XIV.

A partir de 1950 es va produir una expansió industrial a Valls. Els sectors tradicionals del tèxtil, els aiguardents i els adobats, molt prolífics fins aleshores, al costat de l’agricultura, van quedar reduïts a la mínima expressió. Va sorgir una potent indústria metal·lúrgica, que té molta importància en la comarca. El sector de serveis, tant públic com privat, ha experimentat en els últims anys un gran creixement.

Valls, per la seva condició de capital de l’Alt Camp, és el centre de comunicacions de la comarca. L’església parroquial de Sant Joan Baptista, d’estil gòtic tardà, va ser construïda el 1583 segons plànols de Bartomeu Roig. El retaule major, dissenyat per Agustí Pujol i els germans Tramulles, va ser destruït durant la Guerra Civil espanyola i minuciosament reconstruït per l’escultor local Josep Busquets. A l’altar major hi ha l’imatge del segle XIII de la Mare de Déu de la Candela, patrona de Valls. La façana, restaurada, és renaixentista i el campanar neogòtic, de finals del segle XIX. Aquest campanar és tot un símbol de la ciutat. La seva espectacular alçada, 74 m., el converteix en el més alt de totes les esglésies parroquials de Catalunya i es un privilegiat mirador del Camp de Tarragona.

En el carrer de la Cort destaca la capella del Roser, on hi ha una de les joies del patrimoni de Valls. Són els taulells de rajola vidriades del segle XVII. Aquests taulells, d’autor desconegut, representen dos passatges de la batalla de Lepant en 1571. Es tracta de 2.538 cairons repartits en tres murals: un de petit situat sota el cor i dos de més grans a cada costat de la nau. El 1981 se´n va iniciar la restauració a fons i en l’actualitat es poden observar amb tot el seu esplendor.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *